De fet, el Balanç Social s’insereix en una estratègia marc: la construcció de Mercat Social. Aquest Mercat Social s’entén com un espai de circulació econòmica on tots els agents internalitzen els valor de l’ESS, de manera que empreses i persones consumidores, en els diferents rols de producció, distribució, estalvi i consum, fonamenten les seves activitats en la transparència, la democràcia, la supeditació de l’afany de lucre a la dignitat humana, la sostenibilitat ambiental, l’arrelament al territori i la qualitat laboral. Així doncs, el Balanç Social compleix també la funció de «porta d’entrada» al Mercat Social, i es complementa amb altres eines com la Fira d’Economia Solidària, el mapa de l’ESS Pam a pam o les trobades d’intercooperació al voltant de les xarxes sectorials de la XES.
L’eina és oberta a tot tipus d’organitzacions, tant sòcies com no sòcies de la XES, i gratuïta, i actualment disposa d’un entorn informàtic que facilita la introducció de dades i genera un informe final en format pdf que les organitzacions poden publicar i difondre. De la mateixa manera, un cop tancada la campanya de BS, la XES analitza totes les dades de forma agregada i elabora un informe públic que persegueix assimilar-se a un anàlisi macroeconòmic de l’estat de l’Economia Social i Solidària en relació amb l’economia més tradicional, a la vegada que permet amb les possibles limitacions existents, que cada entitat contextualitzi el seu BS dins un conjunt relativament comparable.
Els indicadors que conté el BS han estat definits en un procés de treball en el que han participat persones representants de diferents organitzacions, i un cop definida la bateria inicial, anualment es revisa i s’ajusta tant als comentaris de totes les organitzacions que han dut a terme l’exercici anual, com a les millores internes detectades per la coordinació de l’eina i la Comissió de la XES associada a la mateixa (la Comissió de BS). Aquí trobareu tota la informació relacionada amb el funcionament de l’eina.
LA INFORMACIÓ NO FINANCERA
La notorietat de la informació no financera ha incrementat en els darrers anys, donant resposta així als reclams d’una visió sistèmica tant del funcionament de les relacions econòmiques com de la presa de decisions vinculada.
Des de la perspectiva més tècnica de la comptabilitat i la seva essència, la de generar una imatge fidel d’una organització, fins als moviments que vinculats a la promoció del desenvolupament sostenible i de models econòmics alternatius cerquen nous indicadors i maneres de mesurar el desenvolupament que escapin de la limitació tant conceptual com tècnica de l’àmbit purament financer, des de fa més de 20 anys que s’estan generant models tant microeconòmics com macroeconòmics que mesuren indicadors de les dimensions econòmica, social, ambiental i de bon govern a més dels tradicionals indicadors financers.
Alguns d’aquests enfocaments han entrat a formar part de la regulació de diferents països, com per exemple l’aprovació de la Directiva Europea d’Informació no Financera l’any 2014, i que entrarà en vigor l’any 2017, que obligarà a totes les organitzacions de més de 500 treballadors a publicar informació no financera o bé dins els informes de gestió o bé com a informes complementaris.
Un dels marcs de treball per a l’elaboració d’informes no financers amb més trajectòria i aplicació a nivell internacional és el promogut per l’organització Global Reporting Initiative (GRI). Aquesta organització sense ànim de lucre neix l’any 1997 a Estats Units, essent els socis fundadors les dues organitzacions sense ànim de lucre CERES i el Tellus Institute.
L’enfocament de treball de GRI des dels seus orígens és un dels elements característics de l’organització, i és que totes les guies i materials han estat elaborats mitjançant sistemes de participació oberts i multistakeholder. Les guies per a l’elaboració d’informes de sostenibilitat, gratuïtes i disponibles en obert a la pàgina web de l’organització, són la principal eina de treball promoguda per GRI, al voltant de la qual s’han anat desenvolupant altres elements i eines. La primera versió de les guies va ser publicada l’any 2000 i la darrera i vigent a l’actualitat, la versió G4, va veure la llum l’any 2013.
La principal motivació de GRI vinculada a la gestió i publicació d’informació no financera resideix en la màxima que “Tot allò que no es pot mesurar, no es pot gestionar”, de tal manera que si es persegueix un canvi en les dimensions social i ambiental de les organitzacions, és necessari en primera instància definir indicadors que permetin mesurar aquestes dimensions. Així la informació es podrà incloure a la presa de decisions, i per extensió es podrà generar el canvi.
Aquesta visió més pràctica i tècnica de la contribució de l’activitat econòmica al desenvolupament sostenible ha generat crítiques importants, especialment relacionades amb la manca de compromís ideològic i amb l’auge de l’elaboració d’informes no financers que han fet servir el marc de treball de GRI d’una manera més comunicativa i “marquetiniana”, que no pas tècnica i interna. De totes maneres, la utilització que es faci del marc de treball no està directament relacionat amb la pròpia viabilitat o idoneïtat de l’eina, i en aquest sentit, les crítiques han promogut el desenvolupament de marcs alternatius de treball, tots enfocats a assolir els mateixos objectius, i en essència tots ells convergents.
LA PROPOSTA TÈCNICA D’EQUIVALÈNCIES
Sota un paraigües comú, GRI ha anat elaborant documents d’equivalències amb altres marcs de treball, com per exemple amb la iniciativa Global Compact (UNGC), el Carbon Disclosure Project (CDP), i la ISO26000. La idea sempre ha estat la de unificar esforços i crear massa crítica al voltant dels biaixos tant importants que genera una visió tancada i centrada en aspectes financers a l’hora de prendre decisions les conseqüències de les quals van més enllà del pur àmbit financer.
És en aquest sentit en el que s’emmarca l’exercici que presentem a continuació, on hem analitzat els indicadors del Balanç Social i hem buscat la seva equivalència amb la darrera versió de les guies de GRI (G4), tot perseguint diferents objectius:
- Contextualitzar el BS en un paradigma d’informació no financera com a base per a la diferenciació i posicionament de l’Economia Social i Solidària (ESS) i d’aquelles organitzacions que persegueixen el desenvolupament de models econòmics alternatius als tradicionals amb objectius comuns als de l’ESS.
- Identificar les sinèrgies existents entre el BS i altres iniciatives, de manera que es contribueixi a la creació de massa crítica global des del desenvolupament d’iniciatives a escala local.
- Generar incentius per a l’elaboració del BS i per extensió a la creació de l’equivalent a la comptabilitat nacional ampliada en el marc de l’ESS i el desenvolupament sostenible.
- Aportar eines de treball a l’ESS i a aquelles entitats implicades la incorporació d’informació no financera als processos de gestió interns i als processos de comunicació externs, que permetin ampliar i enriquir el procés iniciat amb el BS.
- Ampliar la repercussió i coneixement del BS de manera que contribueixi a l’evolució de la pròpia eina i a la seva millora, iniciant així un camí d’establiment d’aliances i sinèrgies amb altres marcs de treball i iniciatives.
Així doncs, hem dut a terme un exercici que ha consistit en identificar i explicitar les equivalències que cada indicador contingut al BS té amb els indicadors contemplats a la versió G4 de les guies de GRI. Tal i com es pot observar a la taula resultant, hem explicitat les limitacions que existeixen, ja que el marc de treball proposat per GRI té un abast considerablement més ampli que el proposat pel BS. L’equivalència és unidireccional, del BS cap a GRI i no ha estat realitzada en sentit invers.
La documentació utilitzada per a dur a terme aquesta proposta tècnica d’equivalències és el Manual d’indicadors del BS i el mateix qüestionari del BS, i les guies G4 de GRI.
Cal considerar un punt important que no ha estat objecte d’aquest exercici, i és el que fa referència a la metodologia proposada per GRI. Les guies G4 de GRI no només proposen una bateria d’indicadors, sinó que d’una banda expliciten una sèrie de principis que han de definir el contingut i la qualitat dels informes elaborats fent servir les guies G4 de GRI com a base, i d’una altra defineixen un procés anomenat “anàlisi de materialitat” que ha de permetre a les organitzacions identificar aquells temes rellevants per a maximitzar la contribució de l’organització al desenvolupament sostenible, i per extensió els temes que han de formar part de l’informe.
Aquest aspecte procedimental que resulta clau i central en la versió G4 de les guies de GRI ha quedat fora de l’abast de la proposta tècnica d’equivalències, ja que el BS no explicita una metodologia específica en aquest sentit, per tant no existiria pròpiament cap equivalència amb el procés definit per GRI.
La llegenda d’alguns conceptes presentats a la taula d’equivalències és la següent:
- GSD i SSD: Correspon als conceptes de “General Standard Disclosures” i “Specific Standard Disclosures”, les dues grans categories de GRI G4 per agrupar els indicadors.
- EDG: Correspon al concepte “Enfocament de Gestió”, que segons GRI correspon al marc de gestió de referència de cada aspecte o tema identificat com a rellevant o material.
En aquest document adjunt (Annex 1) trobareu la taula d’equivalències resultant de l’anàlisi.
CONCLUSIONS I PROPOSTES DE FUTUR
Tal i com es pot observar a la taula d’equivalències presentada, una de les principals conclusions que s’extreu és que el BS té un abast força més reduït que el de GRI, especialment pel que fa a la informació continguda i sol·licitada per cadascun dels indicadors.
De la mateixa manera, una altra de les conclusions que posa de manifest l’exercici dut a terme és que gairebé la totalitat dels indicadors del BS es troben recollits a GRI, així doncs l’equivalència és directa. Aquest factor és un element molt positiu de cara a totes aquelles entitats interessades en aprofundir en l’àmbit de la gestió i la comunicació d’informació no financera, i és que el BS constitueix una eina perfecte per iniciar el camí i poder continuar tot ampliant els continguts amb el marc de treball de GRI.
En aquest sentit, juntament amb aquest exercici d’equivalències, la Comissió de BS de la XES ha desenvolupat com a complement al BS una plantilla base per a l’elaboració d’informes no financers que recull tota aquella informació utilitzada al BS i la presenta en format memòria seguint les recomanacions i guies de GRI. Aquesta plantilla persegueix de forma alineada amb els objectius de l’exercici d’equivalències presentat, potenciar la vessant comunicativa del BS i facilitar a aquelles entitats que ho considerin oportú l’elaboració d’informes no financers segons les directrius de GRI, aprofitant tot l’esforç destinat a completar el propi BS. Podeu descarregar la plantilla aquí, i en aquest altre vincle trobareu el guió que us servirà de guia per anar completant la memòria.
Així mateix, totes aquelles organitzacions que elaborin una memòria d’informació no financera segons GRI, podrien participar en la campanya de BS, sense que això suposés un esforç extraordinari, i sí en canvi aportés un gran valor tant a la pròpia eina de BS com a l’entitat participant, i és que podria beneficiar-se de l’oportunitat de benchmarking que ofereix l’eina de BS, a la vegada que afegiria valor a l’exercici de reporting no financer dut a terme.
Així doncs, és propòsit de la XES continuar treballant per millorar l’eina de BS, i ampliar la identificació d’equivalències existents entre el BS i molts altres marcs de treball actius actualment i que comparteixen un objectiu comú, el de desenvolupar noves mètriques que posin en valor la contribució de l’ESS i els models econòmics alternatius existents avui dia i que esdevinguin generadors d’incentius per a la transformació i el canvi.
AUTORS I CONTACTE
Qualsevol comentari o proposta relacionada amb el contingut d’aquest article, preguem contactar amb la coordinació del BS, a l’adreça de correu electrònic: ruben@bsxes.org.
Les persones autores de l’article són les següents:
Amanda Ortega: Membre de la Comissió de BS de la XES, experta en Responsabilitat Social Corporativa i Informació no financera.
Ruben Suriñach: Coordinador del BS de la XES, i membre de la comissió de xarxes locals i d’intercooperació.
Marc Morera: Dissenyador gràfic i il·lustrador.