Hi ha moltes maneres de desplegar la voluntat de compromís social d’una organització. Una d’elles és mitjançant les dinàmiques d’intercooperació i de construcció de mercat social, que generen múscul sociopolític des de les relacions comercials i econòmiques. Això permet, per exemple, que a partir de l’esforç conjunt de diferents organitzacions surtin nous projectes socioempresarials. La cooperativa Arç, és un exemple.
“Hem promogut l’arrencada de CAES, cooperació per a l’assegurança ètica i solidària, així com de la nova cooperativa de serveis i consum Opcions de Consum Responsable, sota la marca Més Opcions. També hem contribuït a la creació de la nova cooperativa de gestió de finques i comunitats de veïns Fem Escala”
Una segona manera d’entendre el compromís social és a través del teixit associatiu local, amb l’arrelament i treball al territori. El Forn Integral Jorba n’és un dels exemples.
“Estem vinculats activament al teixit associatiu de la comarca (Bages): donem els excedents a associacions i [participem en] activitats com la Festa Major Alternativa, les Vesprades sota l’Alzina, el Tirallongues, l’Ecoxarxa del Bages…”
Un tercer pilar del compromís social té a veure amb la incidència sobre les institucions públiques a través de la qual es poden generar canvis estructurals. En aquest cas, hi ha exemples paradigmàtics, com el de l’Observatori DESC, encara que no és una via tan generalitzada com les anteriors.
“(…) hem estat part del grup promotor de l’ILP de l’habitatge, juntament amb la PAH i l’APE, que va aconseguir l’aprovació per unanimitat de la Llei 24/2015 del Parlament Català. (Observatori DESC)”
Finalment, hi ha una quarta vessant del compromís social que és relaciona amb l’objecte de la vocació social de les organitzacions.
Valorar quantitativament el compromís social és complex, tot i que des de la XES, s’han estipulat tres eixos: el nivell d’utilització i compromís amb les finances ètiques, el nivell d’utilització i compromís amb les finances ètiques, i el compromís amb la contribució al procomú digital.
Segons l’últim informe sobre el Mercat Social català, la quantitat de diners dipositats en entitats de finances ètiques va ser de 4,1 milions d’euros, representant l’11% sobre el total dels dipòsits. Pel que fa al volum de compres, es van realitzar, dins del mercat social, el 17% de les compres per valor de 3 milions d’euros.
Amb les dades de les 72 organitzacions que fan el balanç social complert l’any anterior, es pot concloure que pràcticament el 70% del finançament obtingut provenia de les finances ètiques, la qual cosa ens mostra la gran capacitat de finançament que té el sector. Aquest finançament representava el 50% de l’estalvi en finances ètiques de les mateixes organitzacions.