Reconeixement com a part de l’ESS

Les estratègies que hem fet servir per incidir en les institucions públiques i que se sumin a les clàusules i criteris de compra que deriven dels criteris del Balanç Social han estat diverses. Les principals han estat:

1. Les subvencions a l’ESS de l’ajuntament de Barcelona

El primer cas destacat és el de les subvencions a l’ESS promogudes des del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum. No es considera pròpiament una política de compra pública, ja que es tracta d’una línia de subvencions a concurrència, però sí que és, en definitiva, una estratègia per condicionar les organitzacions en la seva voluntat d’accedir a fons públics. La convocatòria de subvencions ha incorporat aspectes socials, ambientals i de bon govern respecte l’entitat sol·licitant, i el Balanç Social de la XES és una de les eines que inspira aquesta acció. Tant per les sol·licituds, com per les justificacions, haver fet el Balanç Social de la XES posiciona millor a les organitzacions que hi opten.

2. El Balanç Comunitari i el Programa Patrimoni Ciutadà

Un segon exemple, vinculat també a l’ajuntament de Barcelona, en aquest cas a la Regidoria de Participació i Territori, té a veure amb la firma de convenis per a la cessió d’espais i equipaments públics en el marc del programa Patrimoni Ciutadà, i amb el Balanç Comunitari com a peça clau per al seguiment d’aquests convenis.

El Balanç Comunitari té com a requisit indispensable l’elaboració del Balanç Social (bàsic) de la XES, i a més d’unes preguntes específiques d’avaluació de projectes elaborades conjuntament amb la Xarxa d’Espais Comunitaris. D’aquesta manera, una eina creada pel propi moviment (des dels seus criteris i mètriques) esdevé un sistema d’avaluació de la contribució a allò públic-comú per part de les institucions.

3. El catàleg de proveïdores de l’ajuntament de Manlleu

L’Ajuntament de Manlleu ha creat el catàleg d’empreses i organitzacions d’ESS de la comarca d’Osona, rèplica del catàleg de Mercat Social de la XES però filtrat per les entitats i empreses amb seu a la comarca d’Osona. I està està treballant perquè les empreses que hi constin tinguin accés preferencial a la contractació directa de l’ajuntament. A més, es vol que el catàleg esdevingui també una referència per a la ciutadania en general.

4. La Llei de Contractes del Sector Públic del 2017

La llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic. És especialment important la feina que va fer la Comissió de Compra Pública de REAS Red de Redes que va possibilitar que gran part de les esmenes proposades per l’àmbit de l’Economia Solidària s’introduïssin.

El treball fet en aquest nivell, ha permès –com dèiem a l’inici- obrir el marc jurídic, i donar més garanties i possibilitats en l’àmbit local, que és on, com a comissió de Balanç Social, hem fet més feina.

Podeu veure més informació d’aquests experiències i del Balanç Social i la Compra Pública Responsable a la notícia que vam publicar el 19 d’abril de 2019.