Preguntes freqüents

Enllaç a la plataforma Ensenya el Cor

Preguntes freqüents

A) Sobre l’accés a la plataforma Ensenya el Cor

1. Com accedeixo a la plataforma Ensenya el Cor?

L’adreça de la plataforma és: https://ensenyaelcor.org/

Si formes part d’una organització que ja ha entrat en edicions anteriors has d’introduir el correu electrònic de registre i la contrasenya. Si no recordes la contrasenya pots utilitzar l’opció “Recuperar contrasenya”. Si no recordes el correu de referència pots escriure’ns a info@bsxes.org.

Si encara no t’has registrat a la plataforma pots omplir el formulari de registre, escollir els mòduls que t’interessen i quan haguem analitzat la petició rebràs les credencials d’accés.

Pots veure aquests i més aspectes en el tutorial de navegació.


B) Aspectes generals del Balanç Social i de la plataforma Ensenya el Cor

1. A qui va dirigit el Balanç Social?

El Balanç Social és una eina oberta a tot tipus d’organitzacions amb activitat econòmica.

Per tant, el poden fer tant entitats sòcies de la XES com no sòcies. La forma jurídica de les organitzacions tampoc és un criteri d’entrada a fer el Balanç Social. És evident que una forma jurídica sovint porta determinades un tipus de pràctiques concretes. Ara bé, un dels objectius del Balanç Social és anar més enllà de les formes jurídiques i visibilitzar i analitzar les pràctiques que hi ha a totes les entitats.

2. Si sóc una entitat sòcia de la XES, haig de fer el Balanç Social obligatòriament?

Aquest 2020 encara no és obligatori. Tanmateix, l’Assemblea General Ordinària de la XES, celebrada el 29 de febrer de 2020, va aprovar que sigui obligatori per totes les sòcies fer-lo a partir de la campanya 2022. Per tant, durant 2020 i 2021 encara és optatiu però recomanem a totes les empreses i entitats sòcies de la XES que el facin.

3. Què obtinc una vegada he omplert les dades del Balanç Social?

D’una banda, fer el Balanç Social permet obtenir els resultats en un full de càlcul. Si l’avaluació és positiva també s’obtenen els resultats en un pdf i el segell acredidatiu conforme l’entitat ha superat l’avaluació. A més, l’organització passa a formar part del catàleg d’organitzacions del mercat social de la XES.

A més, també es pot disposar de l’informe de recomanacions de millora i la infografia, dos serveis que són optatius i, en alguns casos, de pagament.

4. Fer el Balanç Social és gratuït?

Fer qualsevol de les dues modalitats del Balanç Social és gratuït. També ho és, si es supera l’avaluació, obtenir l’informe de resultats i el segell.

La infografia i l’informe de recomanacions de millora són optatius i en aquest cas sí que són de pagament. Els preus van en funció de si les organitzacions són sòcies o no de la XES. Podeu veure els preus de la campanya de 2019 al següent enllaç (taula subjecte a revisió de cara la campanya 2020).

5. Amb què es diferencia la modalitat bàsica de la completa?

Les dues modalitats tenen els mateixos blocs temàtics però la modalitat completa té més preguntes. A grans trets, les preguntes de la modalitat bàsica demanen dues coses: la primera, plasmar l’estructura de l’organització a nivell de composició i a nivell econòmic. I la segona, plasmar les pràctiques de l’organització en base a preguntes de resposta binària o de selecció entre vàries opcions.

Per altra banda, la modalitat completa incorpora totes les preguntes de la bàsica però afegeix preguntes més detallades sobre alguns conceptes, preguntes qualitatives on es demanen explicar certes pràctiques. A més, per poder completar la modalitat completa un número mínim de treballadores (determinat en funció del volum de l’entitat) han de respondre el qüestionari de qualitat laboral.

Amb qualsevol de les dues l’entitat obté el document de resultats i, si supera l’avaluació, el segell corresponent. I, també pot optar a demanar la infografia i l’informe de recomanacions de millora.

6. Si encara no l’he fet mai i no tinc clar quina modalitat fer, què faig?

Totes aquelles preguntes de la modalitat bàsica estan també a la modalitat completa. Si es responen en una de les dues modalitats automàticament queden contestades a l’altra.

Des de la Comissió de Balanç Social apostem perquè les entitats facin la modalitat completa perquè aporta més informació a la pròpia entitat i al conjunt de l’ESS. Ara bé, si hi ha dubtes en un inici no és rellevant quina modalitat es comenci perquè es pot acabar apostant per l’altra i aprofitar les preguntes compartides ja contestades.

Recomanem tres coses*:

1. Fer una ullada, primer, a la guia de preguntes de cada modalitat (bàsica i completa). Abans de començar a contestar és útil tenir clar quin tipus de preguntes hi ha. És probable que s’hagi de recórrer a diferents persones de l’entitat per poder-les contestar i és important tenir present d’on podem obtenir la informació.

2. Quan s’aposta per la modalitat completa és útil que una de les primeres coses que es faci sigui enviar els qüestionaris laborals al conjunt de treballadores de l’organització. D’aquesta manera, mentre l’entitat recopila les dades que ha de respondre com a organització, les treballadores van responent els qüestionaris.

3. Descarregar el tutorial de navegació per conèixer l’entorn amb més detall.

* A més, aquest 2020, sent conscients que demanem un esforç extra en afegir una fase, recomanem que si s’ha de prioritzar algun aspecte sigui respondre les preguntes de la crisi per sobre de fer la modalitat completa. Ho expliquem a la pregunta 5 del següent apartat.

7. Haig d’aportar documentació de tot el que es pregunta?

No és obligatori però sí recomanable. Recomanem adjuntar tota la documentació que tingueu disponible però, d’entrada, no és un requeriment.

Ara bé, cada any es fan auditories a un percentatge de les entitats de la campanya i en aquell moment sí que és obligatori aportar tota la documentació que demanem si l’entitat vol mantenir els documents acreditatius de la campanya i la presència al catàleg del mercat social.

8. Què passa si omplo el balanç social i no supero l’avaluació?

Una organització que no supera l’avaluació no obté el document de resultats en pdf ni el segell. Tampoc te l’opció d’obtenir la infografia ni d’estar al catàleg del Mercat Social de la XES.

9. Quina diferència hi ha entre el Balanç Social i la plataforma Ensenya el Cor?

La Plataforma Ensenya el cor és una eina al servei de l’ESS que diferents organismes i entitats representatives poden utilitzar per obtenir dades i informació que pugui ajudar en favor de la promoció i l’extensió de l’economia social i solidària.

Dins de la plataforma hi ha diferents organismes i entitat representantiva que gestionen algun mòdul. Per exemple, a Catalunya:

– El Balanç Social està impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària

– El Balanç Comunitari està impulsat per la Xarxa d’Espais Comunitaris, sectorial de la XES

– La Diagnosi de l’ESS al Vallès Occidental està impulsada per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental

– El Codi Ètic de les Associacions de Barcelona està impulsat pel Consell d’Associacions de Barcelona

I més enllà de Catalunya, les diferents xarxes de REAS Red de Redes impulsen diversos mòduls de l’Auditoria Social.

Cada un d’aquests mòduls tenen un contingut i enfocament diferent. Ara bé, tots tenen una base comú de preguntes i indicadors que permeten fer una anàlisi agregada dels aspectes que considerem bàsics.

10. És compatible participar del Balanç Social i dels altres mòduls de la plataforma Ensenya el Cor?

Sí. De fet, no només és compatible sinó que la plataforma Ensenya el Cor fomenta que així sigui. El fet de que entre mòduls es comparteixin certes preguntes i indicadors fa que si una pregunta està a més d’un mòdul només s’hagi de respondre una vegada.

Quan l’entitat es registra pot veure la llista de mòduls disponibles i pot seleccionar accedir a aquells que cregui convenient. Si una vegada registrada vol accedir a algun altre mòdul pot demanar accés a través del perfil d’usuari de l’entitat. Allà és necessari marcar la casella que fa referència al mòdul desijtat.

Si l’entitat corresponent que gestiona aquell mòdul l’accepta, es rebrà un correu informatiu i el mòdul apareixerà automàticament al tauler d’inici.


C) Campanya 2020 de Balanç Social

1. És possible respondre les preguntes que fan referència a l’impacte de la crisi desencadenada per la COVID19 (Fase 2) sense respondre les de l’exercici 2019 (Fase 1)?

No. Creiem que les dades de 2019 són imprescindibles per 3 motius:

a) Saber quina era la situació de l’ESS abans d’aquesta crisi ens permet afinar en definir quin està sent l’impacte.

b) Necessitem seguir construint el conjunt d’informació històrica que venim creant des de l’inici del projecte per poder veure quina està sent l’evolució de l’ESS. Conèixer la perspectiva històrica és igual d’important que la situació en un moment determinat.

c) Poder comunicar i visibilitzar quines pràctiques defineixen l’ESS, més enllà del context actual. Per posicionar l’ESS com a resposta a l’ESS necessitem més que mai visibilitzar aquestes pràctiques.

2. Les dades que es demanen a quin període fan referència?

Habitualment, el Balanç Social fa referència a l’últim exercici anual tancat. Per tant, la FASE 1 del Balanç Social 2020 fa referència a dades del 2019. En concret:

– La majoria de preguntes es refereixen a les pràctiques durant l’any 2019 complet.

– Les preguntes de composició de l’organització fan referència a la situació a 31 de desembre de 2019.

– Les preguntes econòmiques demanen la situació a 31 de desembre de 2019.

En canvi, la FASE 2, com que té per objectiu analitzar l’impacte de la crisi desencadenada per la COVID19, fa referència a diferents moments del 2020.

3. Per què aquest any apareixen nous contractes associats a la plataforma Ensenya el cor i al Balanç Social?

En registrar-se a la plataforma, o la primera vegada que s’accedeix durant la campanya 2020 les organitzacions veuran que hem reformulat la política de privacitat de les dades i de termes d’ús de la plataforma. L’objectiu és plasmar els rols de cada un dels agents que l’utilitzen i garantir el correcte ús de les dades, sempre per fins no comercials i dins la promoció de l’economia social i solidària.

Cada mòdul que hi ha a la plataforma Ensenya el Cor pot tenir la seva política de tractament de dades. En aquest cas els dos mòduls del balanç social estan gestionats per la Xarxa d’Economia Solidària, qui defineix aquest document.

4. Si no he pogut contestar el Balanç Social durant el període de la campanya el puc fer igualment?

Sí. Excepte els primers mesos de l’any (en què preparem la plataforma i les noves preguntes), el Balanç Social en general es pot fer en qualsevol moment de l’any. Ara bé, la Comissió de Balanç Social fem especial èmfasi en que es faci durant la campanya que aquest any s’inicia el 27 d’abril. És quan fem un major acompanyament a les entitats i quan, a més, podem analitzar les dades a nivell agregat per fer una radiografia del Mercat Social Català.

A més, també, quan abans es faci abans es poden obtenir els resultats, conèixer els aspectes on es pot fer èmfasi a nivell intern i visibilitzar les pràctiques de l’entitat a la comunitat corresponent.

Aquest 2020 s’afegeix el fet que les dades han de ser una eina en favor de la resposta a la situació que tenim a partir del Covid-19. Totes aquelles respostes que quedin fora de la campanya no podran ser agregades i utilitzades analíticament per definir l’impacte i les propostes necessàries en favor de tota l’ESS.

5. Si no tinc els recursos suficients per contestar la modalitat completa i les preguntes de la crisi del covid-19, què em recomaneu que prioritzi?

La nostra aposta i recomanació és que sempre que sigui possible es faci la modalitat completa del Balanç Social. Ara bé, la situació excepcional d’aquest any fa que per la Comissió de Balanç Social sigui prioritari que les entitats puguin respondre les preguntes que fan referència al context que sorgeix a partir del covid-19. Així doncs, si no hi ha els recursos suficients per respondre-ho tot, recomanem que a la fase 1 es respongui la modalitat bàsica (que implica menys feina que la completa) perquè així a la fase 2 es puguin respondre les preguntes sobre l’impacte de la crisi.


D) Aspectes concrets durant la recollida de dades

1. Puc accedir als documents d’anys anteriors per veure què vaig contestar?

Sí, totes aquelles entitats que hagin participat anteriorment en campanyes del balanç social poden accedir als seus resultats i, si s’escau, al segell i la infografia a l’apartat Documents, situat a la part superior esquerra del taulell d’inici.

A més, si una entitat va participar a la campanya anterior, quan vagi a respondre les preguntes d’aquesta campanya li apareixeran en gris fluix les respostes que va fer l’any anterior. D’aquesta manera, es pot tenir una referència de quines havien estat les respostes fa un any.

2. Haig de contestar tot el Balanç Social en una sol moment?

No. Es poden anar responent les preguntes en diferents moments. Simplement s’ha d’utilitzar l’opció “Desar” i es pot sortir i tornar a reprendre les respostes del Balanç en un altre moment.

De fet, recomanem anar desant durant el procés de resposta. La connexió amb el servidor no és ilimitada i després d’uns minuts d’inactivitat es desconnecta. Amb l’opció de desar s’evita perdre alguna resposta.

3. Quan he acabat de respondre totes les preguntes què haig de fer?

El balanç social no es pot considerar acabat fins que l’entitat no l’ha tancat. Per poder-ho fer:

– Totes les preguntes han d’estar contestades i no hi ha d’haver incoherències lògiques entre elles

– En el cas de la modalitat completa, s’han d’haver contestat un mínim de qüestionaris laborals (percentatge que va en funció del número de treballadores).

Per conèixer quin és la situació del balanç en base als criteris anteriors és útil validar-lo. La funció de validació és només informativa i ens diu quines preguntes falten per contestar, quines tenen incoherències i quants qüestionaris falten per rebre.

4. Per què m’apareixen missatges d’error?

En el moment d’introduir les dades la plataforma realitza algunes comprovacions automàtiques. Si en algun moment us apareix un signe d’exclamació al costat d’una dada introduïda i un missatge d’error a priori significa que hi ha alguna incoherència en les vostres dades.

Intentem que entre el contingut del missatge d’error i la descripció de la pregunta hi hagi suficient informació per facilitar la correcció d’aquest error. Però per qualsevol dubte podeu contactar amb la Comissió de Balanç Social i/o anar a alguna de les sessions específiques d’acompanyament.

5. Com hem de comptabilitzar treballadores que van deixar de formar part de l’entitat durant el 2019?

Les preguntes de dades generals, són dades de composició de l’entitat a 31 de desembre de 2019. Per tant, si algú ha deixat l’organització al llarg de l’any no s’ha de tenir en compte com a components de l’entitat.

Ara bé:

– Sí que s’han de tenir en compte a les preguntes d’economia i política de lucre com el càlcul de jornades completes (q1101), els sumatoris de salaris (q1102) i despeses de personal (q1206).

– Sí que s’han de tenir en compte, a més, a l’hora d’establir la retribució/hora més gran (q3301) i més petita (q3302). I també a les preguntes sobre contractes (q6401 – q6404) de la modalitat completa.

6. Com haig de comptabilitzar les persones autònomes que formen part de l’estructura laboral de l’organització?

En el cas de les treballadores autònomes que formen part de l’estructural laboral recomanem:

Dades generals:

– Tenir-les en compte com a persones treballadores a la pregunta q0105 (Número de persones treballadores sòcies) o q0106 (Número de persones treballadores no sòcies) si formaven part de l’entitat en acabar l’any.

Economia i política de lucre

– Tenir-les en compte al càlcul del número de jornades completes (pregunta q1101)

– Tenir en compte el seu cost com a despesa en salaris (q1102, q1107) i com a despesa de personal (q1206).

Equitat i democràcia

– Tenir en compte el seu salari com la resta de persones treballadores a l’hora d’establir la retribució/hora més gran (q3301) i més petita (q3302)

7. I, en general, si tenim relació més puntual amb altres treballadores autònomes?

Hem contemplat 3 casuïstiques diferents:

1. Treballadores autònomes que considerem que formen part de l’estructura laboral de l’organització

2. Treballadores autònomes que no considerem que formen part de l’estructura laboral però emeten factures regularment

3. Treballadores autònomes que no formen part de l’estructura laboral i emeten factures de forma puntual

En funció de la casuïstica recomanem comptabilitzar-les d’una manera o una altra. La proposta la resumim en el següent enllaç.