Els passats 3, 4 i 5 de maig va tenir lloc a València la catorzena edició de la trobada Idearia, punt de trobada històric de l’ESS a nivell estatal. Des de la comissió de Balanç Social de la XES hi vam participar intensament, coordinant l’eix 3. Ens vam enfocar a entendre les interseccions entre l’economia solidària i el vector ambiental, tant en la dimensió més conceptual, com en la plasmació en pràctiques econòmiques i articulacions polítiques. Per a això es va treballar específicament sobre la base del treball de la Comissió de Balanç Social de REAS Red de Redes i de la Comissió d’Ecologia de la XES.
Vam començar amb un espai de diàleg en el qual en Rubèn Suriñach va dibuixar el marc conceptual des del qual aquestes dues tradicions –ecologisme i ESS- es troben, que ens marcava un horitzó de treball comú:
L’escassetat de recursos i energia arribarà: serà un camí difícil i dur, que ens obligarà a recórrer un procés adaptatiu com a espècie cap a formes de vida molt menys intenses quant a energia i materials. Totes aquelles formes de vida que s’anticipen a aquesta escassetat ; totes aquelles persones que ja intentem –i ens podem permetre- viure avui assajant formes de vida més sostenibles des d’una certa noció de consciència d’espècie, serem les que marcarem el camí cap a un decreixement progressiu i menys traumàtic. Però també crec que la única forma de recórrer aquest decreixement com a procés adaptatiu, de manera inclusiva i civilitzada (evitant els eco-autoritarismes i l’agudització de les desigualtats), és fer-ho des d’una ESS forta i molt estesa a grans capes de la societat, perquè voldrà dir que la cultura del debat públic i pel comú, la cooperació, i l’ajuda mútua s’haurà difós i, amb ella, s’hauran regenerat els fonaments democràtics de la nostra societat. (extracte d’un article que es publicarà el 21 de maig a La Directa)
Després vam aprofundir en la confluència que trobem entre l’economia solidària i el vector ambiental en dues experiències concretes: el pla d’ambientalització de la XES emprès per la Comissió d’Ecologia per al 2019, que va presentar la Jennifer Coronado (Espai Ambiental), i els resultats dels indicadors ambientals obtinguts en l’informe agregat de Balanç Social a nivell estatal, que ens va presentar en Sergio España de la xarxa amfitriona (REAS País Valencià).
A la segona activitat, ens vam enfocar a conèixer en major profunditat aquests indicadors, en la manera en què l’elaboració del Balanç Social pot contribuir a la seva interiorització i monitoratge, i en quines mesures es poden impulsar per a millorar l’acompliment de les entitats de la ESS en els seus processos de reporting. Vam treballar per grups de treball; uns des de la perspectiva de la persona consumidora, i els altres des de la perspectiva de l’organització que reporta. Una de les primeres preguntes dels grups va fer aflorar una tensió latent: la necessitat de les consumidores de tenir més i millor informació xoca amb les dificultats per part de les organitzacions de l’ESS de reportar-les. Aquesta tensió és molt evident amb l’obtenció de dades d’emissions de CO2; ja que presenta moltes dificultats a les empreses i entitats, però hi ha una necessitat creixent de conèixer la petjada de carboni dels projectes productius.
A la segona part del taller ens vam posar pràctics, i vam fer una pluja d’idees de mesures i estratègies (tant internes com de context) que afavorissin la mesura i monitoratge dels indicadors de Balanç Social. A la següent taula es resumeixen els principals resultats:
A partir d’aquí, ens vam emplaçar totes les xarxes confederades a REAS Red de Redes a fer la traducció i adaptació d’aquestes estratègies a la realitat de cada territori. Per la XES va ser un espai on poder compartir les estratègies que han fet que avui el Balanç Social sigui una de les principals eines de rendició de comptes i avaluació d’impacte a Catalunya, i també ens vam emportar noves idees per contribuir al seu ús i, per tant, a l’extensió de l’ESS al país.