A l’hora d’avaluar qüestions de gènere dins d’una organització, la informació que ens aporten els indicadors quantitatius de balanç social és limitada i es relaciona eminentment amb la paritat (no tant de gènere com de sexe).
En aquest sentit, moltes de les organitzacions integren polítiques de paritat que es veuen reflectides en les composicions dels seus organigrames, com en el cas de Sostre Cívic: «Quant a temes d’igualtat, tenim per primera vegada un Consell Rector plenament equilibrat en temes de gènere». Segons les dades disponibles, el 56% de les dones formen part de l’estructura executiva de les organitzacions i el 42% de dones integren òrgans polítics o societaris a les organitzacions de l’economia social i solidària.
Tanmateix, si aprofundim en el compromís amb la igualtat de gènere, algunes organitzacions fan un pas endavant, i defineixen, com per exemple, la Ciutat Invisible, polítiques de conciliació entre la vida personal i la vida laboral de les treballadores: “Hem implementat millores en la flexibilitat de les jornades per atendre les necessitats assistencials de les persones treballadores”. D’altres, utilitzen llenguatges no sexistes com Metromuster: “Als nostres projectes intentem no emprar llenguatge sexista ni androcèntric”.
Això no obstant, les dades obtingudes durant la darrera campanya de Balanç Social mostren que encara queda camí per recórrer en aquest criteri l’ESS, per tal de deixar enrere la societat patriarcal i les desigualtats de gènere.