Durant els últims mesos, un grup de treball mixt de la comissió de balanç social de la XES, la Fundació Roca i Galès, la Universitat Pompeu Fabra i l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, hem estat elaborant una guia tècnica per a l’elaboració del balanç social, un document de referència per a empreses i entitats que vulguin endinsar-se en l’auto-avaluació en base a criteris de l’economia social i solidària en base a la plataforma www.ensenyaelcor.org. Si esteu interessades en rebre una còpia en paper, us en donarem si assistiu a les properes xerrades i formacions, i també ens podeu escriure a info@bxes.org per venir a buscar-la a les nostres oficines.
A continuació us deixem amb la introducció de la guia per a què aneu fent boca:
En ple segle XXI, la societat es troba en un context que evoluciona acceleradament, des diferents vectors de canvi i a diferents escales. Les noves tecnologies, la crisi econòmica, la regeneració democràtica, etc., són tot elements que es barregen i configuren el collage social, econòmic i cultural al que persones, empreses i institucions s’han d’adaptar i saber entendre. Dins d’aquest collage, una de les problemàtiques que major reacció social ha despertat (i encara desperta) té a veure amb les males pràctiques empresarials i institucionals, i el gran nombre de casos de corrupció que arriben cada dia a través dels mitjans de comunicació. Sovint, el focus es centra en la mala gestió d’allò públic i del paper de les institucions de govern, deixant en un segon terme la responsabilitat social del sector privat, de l’empresa. Malgrat això, i sense menystenir la gravetat de la corrupció en l’esfera pública, convé fer evident que el teixit empresarial, com creador de llocs de treball i proveïdor de béns i serveis -i com baula imprescindible en la capacitat de resoldre les necessitats de les persones- té una responsabilitat social molt gran. El sector privat no queda exempt, doncs, de l’exigència de transparència i de la necessitat d’incorporar uns valors i principis ètics en les seves pràctiques.
Aquesta necessitat, com s’explica en capítols posteriors, no és nova i arrela a la segona meitat del segle XX. El que sí és nou, és la dimensió i la urgència de fer canviar el rumb de les pràctiques empresarials i socioeconòmiques que marquen les tendències macro de l’economia. Es fa palesa, doncs, la urgència de canviar els criteris d’establiment de valor en el reialme d’allò econòmic; la necessitat d’introduir noves mètriques que permetin orientar les pràctiques de gestió cap a la creació de retorn social, de valor pel comú. Aquest plantejament implica trencar amb la «dictadura d’allò monetari», i acceptar la multidimensionalitat de criteris en la presa de decisions socioempresarials. L’experiència acumulada en l’àmbit de la rendició de comptes socials, ambientals i de bon govern, també indica que l’establiment de compromisos voluntaris té un abast molt limitat, i que és convenient anar més enllà, i vincular la rendició de comptes a la pertinença o capacitat d’accés a determinades oportunitats econòmiques.
És des d’aquesta lectura crítica (però no destituent) de la Responsabilitat Social Corporativa, i atenent a la necessitat de generar un moviment socioeconòmic que aposti clarament pel canvi del marc dominant, que s’ubica el Balanç Social (BS) de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Malgrat les preconcepcions que es puguin tenir, parlar d’Economia Social i Solidària (ESS) no vol dir -només, ni majoritàriament- muntar ONGs de caràcter assistencialista per solidaritat amb les persones excloses de la societat. Parlar d’Economia Social i Solidària vol dir -també, i en gran mesura- fer empresa, en tota la diversitat de sectors de l’economia, demostrant que és compatible tenir un bon acompliment econòmic, amb una estructura oberta a la participació dels i les treballadores, amb condicions laborals dignes, respecte pel medi ambient i un compromís social ferm. Des del marc de l’ESS, i sota la lògica de vincular la rendició de comptes a determinades avantatges econòmiques, es concep l’estratègia marc de construcció de mercat social: la creació d’una comunitat econòmica l’accés a la qual està regulada pel BS. Així doncs, és des d’aquesta òptica de construcció de mercat social, i amb total obertura al gran nombre de petites i mitjanes empreses que fan les coses bé, que es desplega el Balanç Social i la feina de la comissió de treball que l’impulsa.
Aquesta guia per a l’elaboració del BS, pretén ser un document exhaustiu per entendre tant el marc conceptual en què s’ubica l’eina, com la seva lògica de funcionament. És per això, que comença amb el marc conceptual (Punt 2), en què es contextualitza el BS en l’àmbit de la rendició de comptes, així com també respecte les especificitats funcionals i operatives que el diferencien d’altres eines existents. Seguidament, al punt 3, es desglossa el conjunt de preguntes i indicadors que conformen els diferents qüestionaris de l’eina, amb explicacions detallades per a cada un d’ells. Al punt 4, es fa un recorregut per la operativa associada a l’elaboració del balanç, tant des de les tasques a desenvolupar en el si de l’empresa, com des de la utilització de de l’aplicació informàtica de BS (el work-flow). Al punt 5, per il·lustrar de manera pràctica les aplicacions i usos del BS, hi ha un recull de casos d’estudi: quatre organitzacions expliquen la seva experiència amb el BS al llarg dels anys. Finalment, al punt 6, hi ha una sèrie d’annexos que amplien informacions dels diferents punts de la guia.